El blog del profe

• Quins dispositius es fan servir per connectar aparells al corrent elèctric?
• Quines són les magnituds elèctriques fonamentals?
• Què és el voltatge?
• Quines paraules o expressions són equivalents al terme “voltatge”?
• Quines aplicacions té el commutador?
• Quina és la unitat de mesura del voltatge?
• Quina és la unitat de mesura de la resistència?
• Quina és la unitat de mesura de la potència?
• Quina és la unitat de mesura de la intensitat?
• Quina és l’estructura de l’àtom?
• Quina aparell serveix per mesurar la intensitat?
• Quin és l’aparell que serveix per mesurar el voltatge?
• Què són les regletes de connexió?
• Què són els tubs protectors en una instal·lació elèctrica?
• Què són els protons?
• Què són els neutrons?
• Què són els elements de protecció? Exemples?
• Què significa l’expressió “estat elèctric neutre”?
• Què és una sobrecàrrega?
• Què és una presa de terra?
• Què és una caixa d’empalmament?
• Què és un voltímetre? Cóm es connecta?
• Què és un termòstat?
• Què és un temporitzador?
• Què és un relé?
• Què és un receptor? Exemples?
• Què és un polsador? Cóm funciona?
• Què és un polímetre o téster?
• Què és un microruptor?
• Què és un interruptor? Quants fils té?
• Què és un interruptor de protecció?
• Què és un empalmament?
• Què és un curtcircuit?
• Què és un conductor? Exemples?
• Què és un commutador? Quants fils té?
• Què és un commutador d’encreuament? Quants fils té?
• Què és un circuit elèctric?
• Què és un generador? Exemples?
• Què és un àtom?
• Què és un amperímetre? Cóm es connecta?
• Què es pot fer per augmentar la potència d’un circuit i mantenir el voltatge?
• Què es pot fer per augmentar el voltatge d’un circuit?
• Què és la resistència elèctrica?
• Què és la potència?
• Què és la llei d’Ohm?
• Què és la intensitat?
• Què és l’efecte Joule? Aplicacions?
• Què és el corrent elèctric?
• Què és el corrent continu?
• Què és el corrent altern?
• Què són els electrons?
• De que depèn la resistència d’un conductor?
• Cóm funciona un timbre de campana? Parts principals?
• Cóm funciona un resistor? Aplicacions?
• Cóm funciona un reòstat? Aplicacions?
• Cóm funciona un motor elèctric? Parts principals? Aplicacions?
• Cóm es fa una connexió de receptors en sèrie?
• Cóm es fa una connexió de receptors en paral·lel?
• Cóm es fa per connectar diversos generadors en sèrie?
• Cóm es fa per connectar diversos generadors en paral·lel?
• Cóm es connecten habitualment els receptors en les instal·lacions dels edificis?

En el crèdit variable sobre programari lliure has treballat amb l’OpenOffice.org durant uns dies. Ara és l’hora de demostrar el que has après. Obre un nou document de text amb l’OpenOffice.org Writer i enganxa el text següent:

Programari lliure
Programari lliure o software lliure es refereix al programari que es pot distribuir, utilitzar i modificar lliurement.Sense títol
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats següents:
La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no es sol considerar lliure. L’èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
Alguns dels exemples més coneguts de programari lliure són els sistemes operatius basats en Linux i BSD, els entorns gràfics KDE i Gnome, el navegador Mozilla i el Mozilla Firefox, l’aplicació ofimàtica OpenOffice i el programa de tractament de gràfics GIMP.

01. Separa el títol i el primer paràgraf amb un salt de línia.
02. Separa igualment els diferents paràgrafs.
03. Selecciona tot el text i canvia el tipus de lletra y el tamany.
04. Utilitza l’estilista per donar format al títol.
05. Canvia l’estil del text del primer paràgraf a cursiva.
06. Crea una llista amb vinyetes per les 4 llibertats.
07. Substitueix l’últim paràgraf per una taula.
08. Insereix aquesta imatge o una altra que t’agradi.
09. Insereix un enllaç a OpenOffice.org en català.
10. Desa el document després de signar-lo amb el teu nom i cognoms i incloure la data.

Si t’animes, pots inserir altres elements al document, com poden ser capçaleres i peus de pàgina, camps, una àrea on es mostri un altre document, marcs, so i vídeo, etiquetes…

Quan el document estigui llest, envia’l a la impressora i lliure al professor una còpia.